Restrenyiment infantil

El restrenyiment infantil és una de les consultes més freqüents que ens trobem darrere el mostrador. Des de la farmàcia ens és molt difícil d'aconsellar sobre aquest tema. Per una banda és complicat definir si el nen va restret o no, depèn de molts factors com ara l'edat o si la lactància és natural o artificial; per altra banda, és important revisar amb atenció tots els símptomes per saber quines mesures higienico-dietètiques poden ajudar i per saber si s'ha de derivar al metge.

 

Què és el restrenyiment?

En general per a la definició s'accepten els criteris de Roma III i s'atenen a paràmetres de freqüència, consistència i facilitat d'evacuació.

• Freqüència:
• lactants amb lactància materna: < 2 caques/dia
• lactants amb lactància artificial: < 3 caques/setmana
• nens < 6 anys amb dieta variada: < 2 caques/setmana
• Consistència:
• femtes dures i seques, escasses i en forma de boletes (caquetes d'ovella)
• Facilitat:
• les deposicions són difícils i doloroses
• sensació permanent d'evacuació incompleta

 

 

La lactància materna ha de ser sempre la primera opció pels nombrosos avantatges que comporten pels nadons. Els lactants que s'alimenten exclusivament de llet materna tenen un millor funcionament de l'aparell digestiu i és molt menys provable que tinguin restrenyiment per culpa de l'alimentació.

 

 

 

 

Quins símptomes poden tenir els nens?

• falta de gana
• malestar general, plors, intranquil.litat
• distensió abdominal
• cansament
• fissures, hemorroides
• vòmits
• dolor agut del tipus còlic
• sorolls intestinals i flatulència
• incontinència urinària i enuresis nocturna (per compressió de la bufeta)

 Quines en són les causes?

La majoria d'elles estan relacionades amb l'alimentació i els hàbits alimentaris però també poden haver-hi altres causes.

• Restrenyiment funcional:
• falta de fibra a la dieta
• ingesta insuficient de líquids.
• excés d'aliments astringents (plàtan, poma, arrós, patata, pasta, pastanaga...)
• canvi de lactància materna a lactància artificial o a alimentació variada.
• augment de les necessitats hídriques deguda a febre, vòmits, a l'estiu, diabetis, massa abrigat...
• desordre en l'horari dels menjars
• picar entre hores
• massa llet de vaca
• falta de bons hàbits a l'hora d'anar al lavabo
• retirada del bolquer abans d'hora o de manera inadequada
• canvis en la rutina diària ex: viatge, inici del curs escolar, canvi de casa...
• després d'un episodi de diarrea aguda l'organisme per recuperar la seva hidratació normal absorbeix aigua i sals a l'intestí. Això provoca que s'assequin les femtes.
• Restrenyiment per medicaments: determinats medicaments  son astringents com ara xarops per la tos amb codeïna, ferro, excés de vitamina D o de laxants...
• Restrenyiment per trastorn anal.
• dolor en defecar per hemorroides, fissures, abscessos...
• en lactants un eritrema del bolquer greu pot causar petites ferides a l'anus.
• distensió del recte per abús de laxants tipus supositori
• trastorns obstructius, neurològics, endocrins, metabòlics, psiquiàtrics, defectes medul·lars...
• defectes estructurals de l'anus.

L'assesorament que us podem a la farmàcia es limita al restrenyiment funcional.

Tractament del restrenyiment funcional

• Dietètic.

– Fibra alimentària. Les dosis recomendades són:

     De 4 a 6 anys = 9-11 g/dia

     De 7 a 10 anys = 12-15 g/dia

     De 11 a 14 anys = 16-19 g/dia.

• Tractament del factor desencadenant (fisura, etc.)

• Laxants. N'hi ha de dos tipus.

• Els estimulants augmenten els moviments intestinals i així faciliten el pas del bolus fecal. Ex: fosfor, magnesi en pols
• Els osmòtics provoquen que entri aigua a l'intestí provinent d'altres llocs del cos i així es fa més fluït el bolus fecal. Ex: lactulosa solució, glicerina (glicerol) supositoris.

• Lubricants (olis minerals): parafina líquida (> 6 años).

En el cas dels lactants existeixen llets especials antirestrenyiment.

Tractament fitoterapèutic

Es basa en utilitzar substàncies gelatinoses que augmenten el volum fecal i ajuden a arrosegar el bolus avall. Trobem les llavors de lli (Linum usitatissum L.), de ispàgula (Plantago ovata Forsk) i de zaragatona (Plantago afra L.).
Com a laxant osmòtico suau es pot utilitzar el manà de orno (Fraxinus ornus L.).

Tractamient homeopàtic

• Alumina. Restrenyiment sense ganes d'evacuar, amb femtes que no requereixen garn esforç per ser evacuades.

• Bryonia alba. Restrenyiment amb femtes dures, seques i fosques.

• Natrum muriaticum. Restrenyiment amb femtes dures com boletes de cabra i difícils d'expulsar.

Tots a la 5CH, 5 grànuls matí i nit.

Un medicament homeopàtico molt específic és:

• Calcarea acetica, per nadons gordets i golafres.

 Mesures dietètiques

• Lactants de 0-4 mesos:

– Augmentar la quantitat d'aigua al biberó.

– Llets d'inici AE (antirestrenyiment).

– Administrar granulats de fruites laxants.

– En la lactància natural, administrar petites cullerades d'aigua entre preses.

• Lactants de 4-6 mesos:

– Totes les anteriors.

– Cullerades de suc de taronja o raïm.

– Papilles d' inici amb fruita o potitos amb fruites laxants (taronja, raïm).

– Xarops naturals de fruites laxants.

• Lactants a partir de 6 mesos:

– Augmentar la quantitat d'aigua als biberons.

– Augmentar la quantita de fibra: amb sucs i papilles de fruites (no plàtan!!! ni poma!!!); pures de verdures (no patates ni pastanagues!!!); papilles de cereals amb civada. A partir dels 11 mesos amb l'ús de llegums.

– Llet de continuació AE.

– Papilles de cereales i potitos «superfibra».

– Granulats de fruites laxants..

– Xarops naturals a base de fruites laxants.

• Nens més grans de 1 any:

– Augmentar l'aigua i els sucs.

– Augmentar la fibra: verdures, fruites, llegums (totss), cereals integrals (pan, galetes, muesli).

– Oli cru d'oliva.

– Fruits secs com ara les figues, les panses i els dàtils.

– Les crispetes de blat de moro porten molta fibra!

– No abusar de pastes, arròs i patates.

– Evitar el plàtan, les pomes pastanagues, codony, xocolata.

Mesures higièniques

• Nens de 1-2 anys:

– Retirada progressiva i sense pressa del bolquer.

– Educar perquè no se n'aguantin les ganes.

– Exercici físic diari i moderat.

 Consideracions finals (SEGHNP-AEP 2010)

El tractament requereix molta paciància i esforç per part del nen i dels pares. Els aspectes claus a tenir en compte són:

• Paciència, paciència, paciència. Es pot tardar mesos.

• Cap tractament serà efectiu si no s'aconsegueix levacuació completa.

• El to muscular del cólon es pot recuperar, per tant, no existeix dependèmcia als laxants a llarg plaç.

• La majoria de fracassos es deuen a que la medicació no era adequada o que s'ha suspès massa aviat.

• S'ha de modificar l'hàbit de defacació i aconseguir que sigui regular. S'ha de recompensar sobretot l'esforç!

• Les fibres alimentàrias són efectives per millorar l'eficàcia de l'evacuació només després d'haver restaurat el to muscular del cólon i el recte.

• No s'ha d'intentar l'ensenyament del control dels esfínters fins que es tingui la percepció de recte ple i que la defecació sigui indolora. I mai abans del 2 anys i mid d'edat.

Article està basat en l'article: Estreñimiento infantil: " Deme algo para mi niño que 'no va' " de Josep Allué Creus publicat a la revista de juny de El farmacèutico.