dilluns, 8 de desembre de 2014

No pot ser, un altre cop! Nens i refredats

Els nens petits arriben a agafar fins a 12 vegades a l'any refredats. Aquest fet esgotador tant pels parets com pels petits té un objectiu clar: que els sistema immunitari dels nens aprengui a combatre els agents patògens.

" Oh no, altre cop no..." aquest pensament és recorrent en la majoria de pares de nens petits durant les èpoques de fred. Tot just comencen a recuperar-se d'un refredat, ja n'agafen un altre." molts pares pateixen perquè els seus fills estan sovint malalts, però de vuit a 12 refredats per any són perfectament normals"- tranquil·litza la pediatra Dr. Annette Lingenauber -"mentre es mantinguin en infeccions banals sense complicacions, no cal que es preocupin".
Que els nens estiguin tan sovint malalts és molest però te una raó de ser: és d'aquesta manera que els sistema immunològic, que és encara immadur, aprèn a combatre i a esquivar germens. " Això requereix el seu temps i cal tenir paciència" -explica la pediatra. Al principi cada bacteri és el responsable d'un nou refredat, però amb el temps el cos aprèn a defensar-se. A partir dels sis anys el cos ja està ben armat per combatre la majoria de les infeccions. 


El que el cos dels nens necessiten quan estan refredats


Esternudin, tossin o tinguin mal de coll, els nens refredats han de fer repòs ja que necessiten totes les seves reserves de forces per eliminar els virus.
Han de vigilar que el nen begui regularment, ja sigui una infusió calenta o un vas d'aigua freda. " el cos necessita en cas de refredats molts fluids per tal de poder diluir la mucositat i que aquesta no baixi a les vies respiratòries inferiors i s'hi quedi"- comenta la pediatra. És important també que la casa no tingui la calefacció massa forta, fet que provocaria que l'ambient perdés totalment la seva humitat. La sequedat ambiental provoca que la mucosa nasal i del coll es ressequin i s'irritin." 18 graus al dormitori són suficients", diu la doctora Lingenauber. 

Especialment important és airejar l'habitació, per tal que l'aire sec sigui renovat. Per humitejar l'aire de l'habitació es poden posar tovalloletes humides especials pel refredat a sobre la calefacció.



Mentre el seu fill no tingui febre és una bona opció fer un bany de peus: fa augmentar la temperatura corporal i augmenta la circulació sangínia. Això fa que els virus no es puguin reproduir tant ràpidament. Després del bany de peus, el seu fill s'ha de calçar un mitjons gruixuts i durant mitja hora ha d'estirar-se al llit o al sofà de casa- potser amb una música suau o amb una conte dels pares.

Quan cal anar al metge?

Visualitza la imatge a mida completaPer un refredat senzill no és necessari anar al metge. De fet, l'estada a la sala d'espera del pediatre comporta el risc de que el seu fill agafi la següent infecció. La visita al metge esdevé indispensable quan el nen està totalment abatut o quan la febre dura més de tres dies o no baixa. Especialment crític és quan el nen es nega a beure. Que els nens no mengin durant la infecció no és motiu de preocupació sempre i quan no duri més de dos dies. També cal anar al metge quan els símptomes no són els d'un simple refredat, com per exemple quan hi ha dificultat per empassar, d'olor d'orelles o dificultat per respirar.

Què ajuda en la fase d'esternuts?

En aquesta fase és molt important mantenir els nas lliure ja que quan les secrecions tapen del tot el nas, es crea un medi adequat pel creixement de bacteris. A més a més, llavors els nens respiren per la boca i la mucosa del coll es resseca. Això acaba provocant l'aparició de la tos i picor de coll. Especialment útils són en aquest moment els esprais nassals amb aigua de mar. Es poden utilitzar tantes vegades com es vulgui al dia. 
Una altra bona opció en aquest moment és una dutxa nasal: s'omple d'una solució fisiològica que es fa passar a través del nas. És molt útil per a nens amb nas molt tapat, just abans d'anar a dormir.


Si al seu fill no el destorben les olors fortes, pot deixar-li un plat amb ceba tallada al capçal del llit: els vapors de la ceba alliberen el nas se n'encarreguen que el nen pugui respirar millor.
Per nens a partir de dos anys hi ha també esprais nasals amb descongestiu a les farmàcies. De cap manera es poden utilitzar més enllà d'una setmana i tres cops al dia ja que la mucosa nasal s'acostuma al medicament i es pot provocar congestió nasal de rebot (per a saber-ne més clicar aquí). 
Una conseqüència directe d'esternudar és que ens moquem molt. La pell del voltant del nas queda sovint encetada i molesta. Hi ha moltes cremes de farmàcia que ens poden ajudar a curar aquestes zones delicades, també ajuda la vaselina o una mica d'oli d'oliva. Existeixen pomades especials que es poden aplicar a dins del nas i ajuden a curar i prevenir les crostetes interiors.

Nadons en fase d'estornudar

Especialment útils són les gotes i esprais de sals de mar. L'homeopatia també és una opció en aquests casos com per exemple glòbuls de Sambucus o de Pulsatilla. Poden posar els glòbuls en una cullereta i dissoldre'ls en aigua o te. Els olis essencials són fins als dos anys tabú ja que poden provocar la contracció de les vies respiratòries!


Consells per a la tos

Hi ha dos tipus de tos:
Al principi sempre apareix la tos seca, que es pot combatre ràpidament amb begudes calentes com infusions d'herbes o llet. La mel alleugereix la picor de coll. Malauradament no és una opció per a nens menors d'un any perquè pot contenir espores d'un bacteri que poden ser una amenaça per la vida del nadó. Si degut a la tos el seu fill no descansa, es pot recorre a un antitussigen. Alguns medicaments com per exemple el Dextrametorfà actuen sobre el centre de la tos al cervell i bloquegen la tos. Hi ha també preparats de plantes que fan un film protector sobre la mucosa del coll i la calmen.
En una fase més avançada del refredat apareix sovint la tos productiva, amb producció de moc a les vies respiratòries. A partir d'aquest moment els antitussigens són tabú! si s'impedeix el reflex de tossir, els mocs es queden als pulmons i això pot comportar una infecció bacterial. Enlloc d'això s'ha d'intentar mantenir la mucositat el m és líquida possible perquè pugui ser fàcilment expulsada. És en aquest moment quan es fa molt important beure força. Aquí poden ajudar molts xarops de plantes o altres que trobarem a la farmàcia però el seu ús està poc fonamentat Es pot recorre a les inhalacions salines o d'olis essencials: humitegen les mucoses i fluïdifiquen les secrecions bronquials. Malauradament no és suficient amb el tradicional mètode de la palangana i el drap, ja que amb aquest mètode només aconseguim que s'evapori l'aigua, les sals o els olis es queden a la palangana. És per això que existeixen nebulitzadors que trenquen la solució salina en gotetes molt petites que poden arribar fins a les vies pulmonars baixes.






Cap comentari:

Publica un comentari