dilluns, 24 de setembre de 2012

Defectes visuals

Anatomia de l'ull

L'ull te forma d'esfera recoberta per tres capes. La més externa s'anomena escleròtica i és la més fibrosa (color verd a l'esquema). La part frontal d'aquesta capa és diferent, és una petita finestra rodona i transparent anomenada còrnea.
La segona capa que trobem està plena de vasos sanguinis. Es diu coroides a la part posterior i iris a la part anterior (color fúcsia). Al mig de l'iris hi ha un orifici central que és la pupil.la. Entre l'iris i la coroides hi ha un engruiximent conegut com a cos ciliar que és indispensable per a la secreció de l'humor aquós (líquid que omple l'espai entre la còrnia i el cristal.lí).
La tercera capa, la més interna és la retina i és el lloc de captació de la sensació visual. D'allí surt el nervi òptic.
A l'ull trobem també el cristal.lí, una lent transaparent situada darrere l'iris. Par davant del cristal.lí hi ha l'humor aquós i per darrere l'humor vitri.
La mobilitat del glòbul ocular dins de l'òrbita està assegurada per l'acció de sis músculs que són els que també controlen la mobilitat de les parpelles.


 

Funcionament de l'ull

Podem comparar el funcionament de l'ull amb una càmera de fer fotos. La llum atravessa un diafragma que és la pupil.la i arriba a la placa fotogràfica que és la retina. Durant aquest recorregut, la llum es troba amb diferents elements refrectius disposats de manera que els raigs de llums que entren paral.lels es desvien, convergeixen i s'enfoquen a la retina, a la fòvea.


Quan aquests raigs de llum convergeixen fora de la retina, la imatge que ens proporciona l'ull és defectuosa i hi ha una disminució de l'agudesa visual. Són els defectes de refracció.
Els tres defectes de refracció més comuns són:
  • Miopia: dificultat per veure nítidament els objectes distants.
  • Hipermetropia: dificultat per veure nítidament els objectes propers.
  • Astigmatisme: visió distorsionada degut a la curvatura anormal de la còrnia.
Tots aquests defectes es poden corregir a partir de l'ús de diferents lents, l'objectiu de les quals és enfocar els rajos de llum a la retina (fòvea).

Defectes de refracció

Miopia

És el més comú del tres. Pot aperèixer a qualsevol persona però te una certa relació amb les antecedents familiars. S'inicia habitualment a la infància, progressa amb l'edat i s'estabilitza a l'adolescència.
A l'ull miop, els rajos de llum que arriben paral.lels convergeixen davant de la retina (a l'humor vítri). Per això es produeixen imatges desenfocades. Només es veu clarament els objectes propers, més propers com més miopia es tingui. Per exemple, una persona que tingui 1 dioptria de miopia veura amb nitidesa els objectes fins a un màxim d'1 metre de distància; amb dues dioptries la visió correcte arriba fins a 0,5m.
La causa pot ser que l'ull sigui més allargat i per tant la convergència es produeix abans de la còrnia, que la còrnia tingui més curvatura o bé que l'índex de refració del cristal.lí estigui augmentat.


Hipermetropia

Els rajos convergeixen després de la retina. Pot passar desapercebuda, sobretot en persones joves, perquè es compensa amb l'acomodació, és a dir, a partir d'un sobre esforç dels músculs ciliars es pot augmentar la curvatura del cristal.lí i la persona és capaç de veure-hi bé. Ara bé, si la hipermetropia és molt forta o l'acomodació falla, apareix visió borrosa tant de lluny com d'aprop, fatiga visual, llagrimeig i cefalees.
La principal causa de l'hipermetropia és que l'ull sigui més curt, que la còrnia sigui menys encorbada o que l'índex de refracció estigui disminuït (diabètics).
Cada mm que l'ull sigui més curt equival a 3 dioptries. Una hipermetropia de 2 o 3 dioptries és normal en nens i es corregeix perquè durant el creixement s'allarga l'ull.


Astigmatisme

És molt freqüent i pot anar associat a miopia o a hipermetropia. Es produeix quan la superfície de la còrnia no és totalment esfèrica sinó ovalada. Això produeix que hi hagi dues línies d'enfocament diferents i que per tant no es vegi nítidament ni acostant ni allunyant la imatge. N'existeix de dos tipus:
  • Astigmatisme regular: és el més freqüent i es deu a una alteració congènita de la còrnia que produeix dues línies d'enfocamnet, una a la retina i l'altre fora.
  • Astigmatisme irregular: és degut a la falta de regularitat de la còrnia per exemple, per una cicatriu, o bé per presència d'opacitats al cristal.lí.
Els símptomes són pèrdua de l'agudesa visual i percepció defectuosa de les imatges, que es veuen allargades.


Presbicia

És la pèrdua de poder d'acomodació necessari per a poder veure-hi d'aprop. Es produeix per enduriment del cristal.lí o debilitament dels músculs ciliars. Comença entre els 40 i els 50 anys i és molt comú.
També es corregeix amb lents que ajuden l'acomodació. Són les ulleres de vista cansada.

A la nostra farmàcia tenim un òptic titulat que fa revisions visuals. Si voleu revisar-vos la vista o us ha quedat algun dubte, veniu a parlar-hi!

Cap comentari:

Publica un comentari