dijous, 24 de maig de 2012

Atenció a les ferides lleus

Una ferida és una pèrdua de la continuïtat de la pell  o les mucoses que produeix una interrupció en la estructura del teixit i una comunicació entre l'interior i l'exterior de l'organisme. Es perd l'ambient estèril de les capes interiors i s'hi pot produir una infecció.
En general les ferides es classifiquen en funció del seu temps d'evolució. Poden ser ferides agudes, quan es curen ràpidament i no hi ha complicacions, o cròniques quan persisteixen molt temps, poden ser de molt difícil curació i portar complicacions molt greus. Les ferides cròniques han de ser tractades per l'equip sanitari. Pel que fa a les ferides agudes aquí trobareu un breu resum de com actuar-hi.

Tipus de ferides agudes més habituals

  • Ferides tallants: aquelles produïdes per vidres, ganivets, llaunes... els marges són nets i lineals. La seva gravetat pot variar en funció de la seva ubicació, la mida i el nombre de vasos seccionats.
  • Ferides punxants: produïdes per objectes punxeguts. La lesió és dolorosa però hi ha poc sagnat i l'orifici d'entrada és poc aparent. Pot ser molt perillosa perquè pot ser molt profunda i haver tocat estructures internes. A més a més n'és molt difícil la neteja i pot produir-se tètanus. Cal recordar que és molt recomanable rebre la vacuna antitetànica cada 10 anys. Si no se sap quan va ser l'últim cop que es va posar anar al metge.
  • Raspadures o abrasions: produïdes per fricció de la pell sobre superfícies dures. Es coneixen també com cremades per fricció. Alerta que s'infecten fàcilment.
  • Cremades: és un tema molt extens que cal tractar a part.

Normes generals per curar una ferida:

  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó o utilitzar guants.
  • Si és una ferida que sagna cal parar la hemorràgia fent pressió amb una gassa seca o amarada amb aigua oxigenada (elimina matèria orgànica). Si segueix sagnant en un parell de minuts, cal anar a urgències.
  • Cal netejar per reduir els microorganismes, prevenir la infecció i eliminar elements que puguin dificultar la cicatrització (cossos estranys, excés d'exsudat). Tots aquests element són un caldo de cultiu pel desenvolupament de microorganismes i per això es recomana netejar les ferides com a principal acció de tota cura. La manera ideal de netejar ferides és amb suero fisiològic a temperatura ambient o amb aigua i sabó neutre. I la direcció és: des de la part central de la ferida, cap a fora. Així arrossegarem la brutícia cap a fora. És millor evitar l'aigua freda perquè endarrereix el procés de cicatrització. Tampoc posar aigua a pressió perquè pot danyar al teixit de granulació que comença a formar-se.

  •  Assegurar-se que la ferida és ben neta abans de posar antisèptics ja que l'activitat d'aquest és pot veure afectada per la presència de matèria orgànica.
  • Aplicar l'antisèptic.
  • Cobrir només si hi ha risc de contaminació externa, cal protegir de possibles cops o hi ha exsudat. Idealment cal un envenat protector que no s'enganxi a la ferida com ara un apòsit hidrocoloïde. Aquest tipus d'àpòsit promouen l'ambient humit adequat que afavoreix el teixit de cicatrització.

Què és un antisèptic?

És un producte químic que s'aplica sobre els teixits amb la finalitat d'eliminar microorganismes patògens. L'antisèptic ideal és aquell que:
  • Té una ampli espectre antimicrobià
  • Actua ràpidament
  • La seva acció és manté en el temps
  • No s'absorveix a través de la pell i per tant no té efectes sistèmics indesitjables
  • És inoquo per la pell
  • És eficaç a petites dosis
Com a norma general, cal aplicar antisèptic cada vegada que es canvii l'apòsit o, en cas de ferides sense tapar, 2 o 3 cops al dia com a mínim durant les primeres 24-48 hores.
Per aplicar-lo, no irrigar a pressió sobre la ferida per evitar lesionar el teixit que comença a cicatritzar.

 Quins antisèptic escullo?

Existeixen molts tipus diferents d'antisèptics però nosaltres només parlarem dels que s'utilitzen més habitualment.
 
  • Alcohol 70% és efectiu contra molts bacteris, té un inici d'acció ràpid (2 minuts) però és inactivat per la presència de matèria orgànica (ferida bruta). No s'ha d'utiltzar sobre ferides obertes o pell erosionada perquè és irritant. S'utilitza per exemple per desinfectar la pell abans de fer una extracció de sang.
  • L'aigua oxigenada és irritant sobre pell i mucoses i s'inactiva amb presència de matèria orgànica, sobretot sang. Com es veu, no és gaire útil com a antisèptic però es pot utilitzar per la seva acció de neteja i per ajudar a aturar una hemorràgia. En entrar en contacte amb la matèria orgànica fa un procés d'oxidació (bombolletes) i elimina la matèria orgànica.
  • La povidona iodada és un molt bon desinfectant però pot absorbir-se en petita proporció i conté iode. Per això cal evitar el seu ús durant embaràs, recent nascuts (cordó umbilical), lactants o persones amb alteracions tiroïdals. Pot ser una mica irritant.
  • La clorhexidina és un bon desinfectant, no és irritant i no s'inactiva davant de matèria orgànica. A més a més és transparent i ens permet veure millor com evoluciona la ferida. El seu inconvenient és que és el més car de tots.

10 coses que no farem mai en cas de tenir una ferida:

  • tocar la ferida amb les mans brutes
  • utilitzar cotó fluix ( les seves fibres es poden adherir al teixit que s'està formant i embrutar-lo)
  • no utilitzar mai esparadrap directament sobre la ferida
  • no netejar mai de fora cap a dins
  • no bufar mai sobre una ferida! tenim molts microorganismes a la boca!
  • no desprendre mai amb violència una gassa que cobreix una ferida
  • no retallar ferides
  • no fer explotar les ampolles
  • no treure's un mateix cossos estranys grans
  • no utilitzar alcohol en ferides obertes, no tot el que pica cura!




Si apareixen signes d'infecció local: envermelliment, inflor, escalfor, exsudat purulent... cal anar al metge.
 


Cap comentari:

Publica un comentari